Maltractar la terra i el paisatge sense compassió ni concessió

Avui us deixo un article d’opinió de l’Enric Figueres publicat al Diari El Punt. Al final del text trobareu l’enllaç per a llegir l’article a la versió online del diari.

La gent del Baix Empordà no volen aquestes carreteres faraòniques, aquesta barbaritat d’infraestructures que no es corresponen a la nostra manera de viure ni aspiracions socials

En un article a El Punt (19-10-09), Narcís-Jordi Aragó recorda una entrevista, publicada a Presència, a l’eminent geògraf Pau Vila. En subratlla unes frases: «Les carreteres amb algunes discontinuïtats, ja hi són. Que les millorin, però sobretot que no facin autopistes, que no fan més que menjar-se les terres aprofitables.» L’article acaba amb unes paraules que són molt més que una lliçó, una crida a favor de la dignitat, el respecte i la llibertat cap a les persones que han nascut, viuen i es desviuen i treballen per allò que més estimen: la terra, la natura, el paisatge, la pagesia… Aragó afirma que «el paisatge no ha d’estar al servei dels qui hi passen en cotxe, sinó dels qui hi viuen i en viuen». Si això, en aquest país, és així, no trossegin encara més el territori amb autovies, vies ràpides, desdoblaments, viaductes, ponts, rotondes, trèvols, túnels, talussos… La gent del Baix Empordà no volen aquestes carreteres faraòniques, aquesta barbaritat d’infraestructures que no es corresponen a la nostra manera de viure ni aspiracions socials i econòmiques. Es tracta d’una devastació sistemàtica del territori del Baix Empordà i de l’Empordanet, planificada des de Barcelona. Mentre el poble no expressi la seva voluntat mitjançant un referèndum –quina por de saber la veritat i que el poble parli!–, tota aquesta agressió urbanística és en contra d’ell.Que consti davant el futur i la història. Tot això ens recorda la destrucció del territori a ses Illes, per part de l’anterior govern del PP. El desastre ja va començar amb les obres faraòniques del desdoblament de la maleïda C-31 pel nucli de Mont-ras. Un pas de 8 vials, 4 dels quals subterranis com si es tractés de rondes per a una ciutat de 4 milions d’habitants. Els qui passem sovint per aquell túnel mastodòntic veiem l’excés d’utilització d’impostos que es podrien dedicar a finalitats més necessàries i urgents, com ara: recerca, investigació, innovació, col·laboració pública i privada per reforçar i augmentar el teixit industrial al Baix Empordà; més suport a la pagesia pel que fa als cultius i venda justa dels productes per a la cuina mediterrània, així com la implantació d’un centre públic de formació professional agrícola; major atenció per part dels consells comarcals i dels ajuntaments cap al desenvolupament de l’art de l’agricultura…

El bàrbar atemptat ecològic al puig Xifra, de Palamós. Roures i alzines centenaris talats quan ja havien estat marcats per al seu trasplantament, segons acord entre la Generalitat i l’Ajuntament palamosí, que es va mostrar contrari a l’extracció de terres d’una de les poques zones d’arbratge –considerat corredor biològic– que es conserven i on es pretenia extreure 600.000 m³ d’àrids. El ple de l’Ajuntament ja ha manifestat la seva oposició que es toqui el puig Xifra, i ha recordat que ja hi ha pedreres a la zona. A més a més, els roures centenaris estaven a banda i banda de la riera, i amb la tala s’ha destruït la llera que canalitzava l’aigua que baixa del puig durant les pluges. A Torroella de Montgrí els pagesos estan desesperats –sempre contra la pagesia– per causa d’una variant que farà inservibles 150 hectàrees de camps de la plana del riu Ter, i més quan el Pla de l’Empordà el qualifica de sòl de protecció especial per l’alt valor agrícola que té, ja que fa de connector biològic. Un altre disbarat contra el territori a la carretera de la Tallada a Torroella de Fluvià: grups ecologistes han presentat una denúncia davant Política Territorial per aturar les obres ja que, segons afirmen, s’han produït irregularitats en la tramitació, es destrueix la plana empordanesa i es fa una despesa inadmissible. L’obra costa 75,9 milions, afecta 16 quilòmetres i preveu 13 ponts, 8 rotondes i 6 variants. Per als ecologistes, caldria seguir el traçat actual, sense elevar-la. La devastació més terrible, si davant l’oposició del poble el projecte no s’atura, serà l’autovia-variant de la Bisbal i pobles del voltant, que són l’ànima i el cor de la terra i el paisatge del Baix Empordà. Una carretera duplicada que no fa cap falta. Prefereixo els ideals toscans i provençals d’una Europa democràtica, que un país d’arrels dictatorials atado i bien atado que s’ho ha venut tot al sol i a la platja, la qualitat per la quantitat, i aviat ja no li quedarà res. Només una brutal contaminació i la més trista i penosa de les democràcies europees. Almenys jo, prefereixo la cultura a l’urbanisme d’ara i que ens han imposat.

Pots llegir l’article complet de l’Enric Figueras al Diari El Punt fent clic aquí