Els Gingkos de Bordils e.p.d.

16/04/2014

En el trajecte per la carretera que creua Bordils (Girona), si hi havia quelcom que valia la pena gaudir en els mesos de tardor , era contemplar el cromatisme espectacular que agafaven els Gingkos (Ginkgo biloba) abans de desfullar , uns exemplars de més de 20 anys ,ben adaptats , donant el millor de si. Espectacles malauradament poc freqüents en el nostre país. Però l’ajuntament no ho deu haver considerat igual, doncs aquests arbres meravellosos ja han estat abatuts sota la serra elèctrica implacable , baix el pretexta de que les seves arrels aixecaven les rajoles del paviment .
En el segle xxi els responsables de medi ambient i  jardineria dels ajuntaments, haurien de saber que els arbres no son mers objectes de decoració, son essers vius que creixen, i per tant les seves arrels, necessiten absorbir humitat i aire per sobreviure, cosa que no poden fer. si els ofeguem amb capes d’asfalt, i formigó, fet corrent a les nostres contrades. Una solució ben senzilla com la de compactar el sòl, en contes de enformigonar-lo, o deixar grans escocells, evitaria aquests fets.
Es per la manca d’aquests coneixements tan elementals, i per la gran obsessió de les podes a brocada, que en el nostre país mai arribem a tenir arbres exemplars  com en altres països. A mida que es van desenvolupant i arribant al seu esplendor, ens molesten per molts motius: si no son les fulles son les arrels i sinó els ocells.….I amb aquesta absurda actitud em pregunto, si realment val la pena la inversió de plantar-los.
Com deia l’ecologista keniana i premi novell de la Pau Wangari Maathai”.Un país que estima els arbres és un país culta.” Deixem-ho així.