Anònim

Considerant la història de la Humanitat, es fa cada cop més evident la paradoxa dels nostres temps:

Tenim edificis més alts, però els esperits més baixos; autopistes més amples, però punts de vista més estrets. Gastem més, però tenim menys; comprem més, però gaudim menys. Tenim cases més grans, però families més petites; més comoditats, però menys temps; més diplomes, però menys sabiduria; més coneixements però menys criteri. Som més experts, però tenim més problemes. Tenim més medecines, però menys salut.

Bebem molt, fumem molt, gastem imprudentment, riem poc, conduim molt ràpid, ens enfadem massa sovint…anem tard a dormir, ens aixequem cansats, llegim poc, veiem massa tele, amb prou feines reflexionem… Tenim més patrimoni, però menys valors. Parlem massa, estimem poc, i odiem amb excessiva freqüència.

Hem allargat la vida, però no hem donat més vida als anys. Hem anat i tornat de la Lluna, però ens costa creuar el carrer per saludar un nou veí. Hem fet coses més grans, però no millors coses. Hem conquerit l’àtom, però no hem vençut els prejudicis. Planifiquem més, però fem menys. Hem après a agilitzar-nos, però no a esperar. Tenim més informació que mai, però en canvi ens comuniquem ben poc.

Aquests són temps de menjars ràpids i digestions lentes, de grans homes i personalitats petites; d’alts dividends, però de relacions superficials. Aquests són temps de dos sous a casa, però de més divorcis; de cases luxoses, però llars esquerdades. Són temps de viatges ràpids, bolquers de llençar, moral prescindible, realitats d’una nit, i de pastilles que fan de tot: alegren, tranquilitzen, adormen…

Per tot això, recorda’t de passar més temps amb aquells a qui estimes, doncs no hi seran sempre al teu costat. Recorda’t de dir-li una paraula carinyosa a qui t’observi amb ulls d’admiració, doncs aquesta personeta creixerà molt ràpid i aviat s’allunyarà del teu costat.

Dóna una forta abraçada a qui tinguis a prop teu, perquè és l’únic valuós que pots oferir-li de veritat. Recorda dir-li “t’estimo” a la teva parella i a tot aquell que t’aprecies de tot cor, però només si això és sincer. Un petó i una abraçada ho curen tot quan surten de ben endins.

Recorda valorar cada moment, cada ocasió, doncs qui t’envolta no estarà sempre allà on ets tú. Dóna’t temps per estimar, dóna’t temps per conversar i dóna’t temps per compartir els teus pensaments i les teves emocions.

I per últim, recorda que la vida no es mesura per la quantitat de vegades que respires, sinó per tots aquells moments que et treuen la respiració.