La obsessió per dominar la natura

Quan arriba la tardor, arriba la transformació dels nostres parcs i dels nostres paisatges . Els arbres van canviant el verd de les seves capçades en una paleta d’ocres, tant especial que durant segles ha estat font d’inspiració de pintors i poetes.
Dies enrere, gaudint d’aquest paisatge, asseguda sota els plataners centenaris del passeig de la Bisbal d’Empordà , un soroll insuportable em va fer marxar. Un exercit de jardiners equipats amb carretilles i “bufadors” – estris molt de moda dins els equips de jardineria dels ajuntaments d’avui dia- anaven arreplegant les fulles com podien, fent un soroll infernal. Tot plegat perquè l’endemà en tornessin a caure… Malaguanyada feina!
En quin mon vivim que tenim aquesta obsessió en voler dominar tot allò que ens ofereix la Natura. En contes de recollir llaunes i plàstics, ens dediquem a tractar les fulles com si fos deixalla.
Deixem-les que caiguin , que formin una catifa sobre el gris asfalt , i que al final el vent se les endugui. Es convertiran en adob allà on vagin i tancaran el cicle natural.
Allà on hi ha fulles, hi han arbres, allà on hi han arbres hi ha VIDA.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .