L’alzina del Passeig de Gràcia

20140610_135228_resized

L’alzina del passeig de Gràcia. Foto: L.A.

De l’article pòstum de Verdaguer (Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902) publicat a La Veu de Catalunya (10-VI-1903) quan feia un any de la seva mort. A la foto, del 1908, l’alzina, arrencada.

Aquí teniu el text:

Filla de les muntanyes, ¿qui t’ha plantada aquí a la vora d’un passeig i enmig de l’eixamplament de la ciutat? Ben segur que ningú. Ets un record de les antigues boscúries que baixaven del Tibidabo, una borla del seu mantell de setí verd que arribava fins a prop del mar. La Providència t’ha deixada enmig de la nova Barcelona per recordar-li que fou un prat, […] Mes, ¿no t’enyores aquí tota sola? ¿No trobes a faltar les teves germanes que estan lluny d’aquí, a l’altra banda de Collserola o del Montseny, renyides amb aqueixa civilització que et migra, t’escanyoleix i et deshonra? […] ¿Quina saba trobaràs tu en aqueix passeig empedreït i arenívol? Ton camp és un altre; ton camp és una vessant de muntanya, on puguis enfonsar les arrels fins a les entranyes de la terra. […] Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de regull per tots los partidaris de la simetria i de l’uniformisme. Aqueixa costum que tens de guardar les fulles d’un any per l’altre, aquí no és seguida per gairebé ningú. Si vols que t’ho digui clar, això fa pobre. Aquí els arbres menys luxosos, fins los més estalviadors, estrenen un vestit de fulla verda i flamant a cada primavera, i ells mateixos faran córrer que tens sinó un trajo per presentar-te al públic. Això de ser jove a cent anys, això de no envellir mai, aquí tampoc s’estila entre els arbres. Los del passeig fan com el homes que van amunt i avall a la teva ombra: viuen de pressa i corrents, i a vint-i-cinc anys són vells, i a trenta són decrèpits. Tu arribes a la vida ara tot just, i ¿quantes vegades los veieres canviar en aqueixa via? ¿Quantes los veuràs canviar encara si et deixen envellir? Mes, si creixes gaire, si eixamples gaire ta copa, no et deixaran pas morir de vellor… te faran la corretgeta.