CALOR I ASFALT

Arribem a la tardor. Amb temperatures mai assolides estem suportant el final d’ un llarg, tòrrid i ressec estiu. El menyspreat i banalitzat canvi climàtic ja s’ha instal·lat al nostre planeta amb una previsió de futur no massa optimista i  amb unes conseqüències desconegudes per la humanitat.

Mentrestant anem ofegant la terra amb capes d’asfalt i formigó que com una taca es van estenent al voltant de pobles i ciutats. Aquest fet, més l’absència d’ombres i frescor, fan  enfilar encara més les temperatures. Circular a peu pels nostres pobles aporta una sensació de crispació indescriptible. La “solució” del aires condicionats no fa més que agreujar el problema.

Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una nova manera més amable, mes propera a la natura de gestionar el nostre entorn. Plantacions extensives d’arbrat d’ombra, espais de terra on filtri l’aigua, on creixi l’herba, sense jardins temàtics amb herbicides, recuperar l’olor de la terra mullada. Fugir del asfalt! Com deia el filòsof alemany Erik Kästner… “Caminar sobre l’asfalt m’encongeix l’anima”… i més a 40 graus.