Hi arribarem a temps?

És evident que la climatologia de la Terra està canviant ràpidament. S´estan baten rècords de catàstrofes naturals. Fins fa poc, en molts països, el canvi d´estacions tenia gran influència en la tradició dels pobles però aquelles dites tan sàvies que durant generacions havien regit la vida dels nostres avantpassats, han perdut el seu sentit. Quelcom de greu deu estar afectant la salut del nostre planeta perquè en un espai tan curt de temps hagi succeït un canvi tan brutal. Durant anys, científics, biòlegs i meteoròlegs han alertat del diagnòstic: «L´activitat humana està afectant irreversiblement els ecosistemes de la Terra que flueixen cap a una catàstrofe sense precedents davant la passivitat dels nostres governants, empresaris, polítics i de la nostra estupidesa». En un article, el científic Stephen Emmott compara la nostra situació actual amb el que passaria si demà ens assabentéssim que el dia 3 de juny del 2032 l´impacte d´un asteroide destruiria la vida de gran part de la Terra… Tots els governants del món ­reunirien científics, professionals i empresaris per intentar evitar el desastre, i, si això no fos possible, buscarien solucions perquè la nostre espècie humana sobrevisqués. Però segons Emmott, malgrat que la nostra situació actual és la mateixa, no farem res, perquè ara el problema no és tangible com un asteroide. No seran els líders de G-20 els que donaran solució al problema, ni tampoc els països més pobres. Tan sols existeix una solució, nosaltres mateixos. Caldria que canviéssim radicalment la nostra actitud envers el planeta. Però… hi serem a temps?