22 de febrer i 22 graus

“Sol de febrer mai dura un dia sencer”, “Al febrer set capes i un barret” “Pel mes de febrer un dia dolent i els altres també”. Aquestes dites il·lustren al famós Calendari del Pagès el que, fins no fa gaire, era el mes de febrer a la nostra terra.

Què està passant amb el clima del nostre planeta? Què estem fent tan malament per haver-lo trastocat en tan poc temps? La gent va amb màniga curta, fa mesos que no plou, ja hi ha papallones pels camps, les cigonyes no han marxat, els arbres estan brotant, i les plagues tan nocives per a les collites, com que no ha fet fred, no s’han eliminat… Mentrestant molts inconscients o ignorants repeteixen encantats la cantarella del “Quin bon temps que fa!” i, amb aquella alegria, l’home del temps ens anuncia a les notícies que les temperatures d’aquest mes de febrer són les pròpies del mes de maig, com si els obliguessin a guardar un secret tan greu que fora millor no explicar.

Davant de tant silenci, em pregunto: realment som conscients de la gravetat del problema?, hi estem buscant solucions?, hi arribarem a temps?

Carta publicada a El Punt i La Vanguardia