EL PERQUÈ D’AQUEST BLOG

lola-arpa

Camí Vell d’Ullastret. Foto: L.A.

Donat que la natura i el canvi d’estacions han estat sempre el meu referent, ja des de petita els meus ulls observadors m’advertien de que quelcom no anava bé, un dels dies mes tristos de la meva vida va ser tenir d’acceptar que el canvi climàtic (i les seves conseqüències) eren un fet irreversible per la nostra Terra.  Aquesta realitat em va fer canviar per dins i per fora. Em vaig proposar aportar el meu gra de sorra, i per tal de desfogar la meva angoixa, difondre aquest blog.

A traves d’ imatges i escrits, intento remarcar lo imprescindible i gratificant que és per la nostra salut mental i corporal respectar i viure en contacte amb la Natura: un arbre centenari, un balcó ple de testos florits, o una pèrgola de glicines, poden complir perfectament aquesta funció. No cal viure al mig del bosc!

Davant el fet evident que els ajuntaments del nostre país, mancats de cultura y sensibilitat, prefereixen plantar faroles que ARBRES, la meva obsessió per aquests essers vius, insubstituïbles per les seves funcions biològiques, em fa insistir en la gran importància de la seva plantació, com a solució barata i gratificant per col·laborar a atenuar l’escalfament de la Terra.

Veure grans exemplars ombrejant les places dels nostres pobles, les voreres dels pàrquings, dels polígons industrials, de les grans superfícies, dels hospitals, de les parades d’autobús, dels patis de les escoles…. i conscienciar als alcaldes de la seva bona tasca, aquest seria el meu somni!

Lola Arpa Vilallonga

Pots consultar el meu curriculum vitae fent clic aquí.